A la tècnica per fer les construccions basades en l’encaix de les pedres sense cap cement ni pasta per unir-les se l’anomena “pedra seca”.

És una feina que fan els margenadors, tot i que qualsevol pagès ha treballat algun cop la pedra seca fent marges per delimitar finques o bé per entaular cultius.

Així també s’han fet barraques o cocons, cisternes, corrals, masies, forns de calç i, si ens remuntem alguns cents d’anys enrere, hi podem trobar aqüeductes, assuts i fortificacions de diferents èpoques.

La durabilitat del material utilitzat i el saber fer dels constructors han fer que a l’actualitat es conserven moltes d’aquestes obres malgrat el pas dels anys.

Les barraques, de quatre parets o circulars, amb porta oberta i una cúpula formada per lloses tenien com a funció bàsica emmagatzemar els estris del camp i el fruit recollit els marges servien per guanyar terreny cultivable a les pendents i prevenció l’erosió de la terra per efecte de les pluges.

A Tivenys conservem, en més o menys bon estat, construccions molt representatives com ara: Lo mas de Rafel de Cabellera, la Murta de la Baresa, lo Mas de Seto, lo mas de Solsona, lo Cocó de Busan o el Cocó de Carme de Chim.