L’ofici de dominar i donar forma al ferro, una de les principals matèries primeres que dona nom a la darrera de les tres Edats en que es divideix la Prehistòria, ha estat al mateix temps present a totes les cultures on Déus com Goibniu, Hefesto o Vulcano a les mitologies celta, grega i romana entre d’altres i humanes, com el mestre ferrer Masamune al Japó han treballat tan noble material.

La seva funció al llarg dels temps ha estat diversa fent feines de construcció i reparació d’estris de treball i d’ús quotidià (aixades, destrals, claus, ferramentes, reixes...), forja i fabricació d’armes, fosa de campanes, etc.

Als pobles com Tivenys, on el camp ha estat el principal mitjà de vida dels seus habitants, el ferrer ha estat sempre present tot i que actualment ja no es realitzen algunes de les feines que abans eren imprescindibles com podien ser les reparacions dels carros o el ferrar als animals que els estiraven i que eren els que facilitaven els treballs al pagès per guanyar-se el jornal.