INTRODUCCIÓ

Al llarg de la història, el poble de Tivenys ha sofert la conquesta de grans civilitzacions. A l’Edat Antiga trobem els Ibers, els Grecs i els Romans. Al’Edat Mitjana hi van conviure civilitzacions tan importants com els àrabs i els templers. A l’Edat moderna es va produir l’expulsió morisca, que va tenir grans conseqüències per a Tivenys. I finalment, hi trobem l’Edat Contemporània, on va tenir lloc la Guerra Civil Espanyola, amb moltes repercussions sobre els habitants d’aquesta mateixa vila.

NEOLÍTIC

Abans de començar e parlar sobre l’Edat Antiga, encara hi trobem una altra etapa, l’etapa del neolític. En aquesta no hi trobem un nucli clar de poblament, ni molt menys uns habitatns sedentaris. No obstant, els membres del IV Congrés del Juràssic a Espanya l’any 1997, van obtenir unes troballes de fòssils i algun material de l’època del 5.000 Ac.

EDAT ANTIGA

• Els Ibers.

És en aquest moment, entre el s. VI i II aC., quan podem començar a parlar d’un nucli de poblament. El nom inicial el trobaríem a les taules geogràfiques de Pomponio Mela Tholomeo, s’anomenava Rudilia. Abans d’aquesta època, la majoria de la gent era nòmada, no és fins als Ibers, quan es comença a practicar el sedentarisme, i també a fomentar l’agricultura i la ramaderia. D’aquest fet en tenim proves, ja que al 2000, un grup d’arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili dirigits per Jordi Diloli, van fer un gran descobriment: un poblat ibèric, dalt d’un turó prop de l’assut.

Aquest poblat data del segle IV i II a.C. Dins d’aquest poblat ibèric, s’han trobat diversos elements que fan pensar que, antigament, allò constituïa un nucli de població. El primer que cal anomenar és l’estructura que dona forma al poblat, el mur. Aquest tenia una base rígida i sòlida, amb la forma curvilínia, el qual estava construït amb uns murs de pedra ajuntats. Aquest element arquitectònic que acabem de nomenar té dues parts: la primera i més important seria la base, com ja hem anomenat, rígida i sòlida, i que era uns de les parets de les cases que es trobaven situades darrera del mur. La segona part seria la torre des de la qual s’observava tot el camp de sota, i també servia per comunicar-se amb altres torres properes. Al poblat, s’han trobat restes de materials terrissaires de luxe i algunes àmfores, cosa que demostra les seves relacions comercials a través del riu amb els grecs, cartaginesos i fenicis. La superfície total del poblat era de 4000 m². D’aquest poblat s’ha dit que és l’únic que tenim de la època al nord-est peninsular, gràcies a la particularitat dels murs que envolten aquest poblat.

 Poblat Ibèric

EDAT MITJANA

• Els Àrabs

Durant el transcurs de l’edat mitjana és quan apareix la civilització àrab. El començament d’aquesta civilització es remunta a l’any 712, que va ser quan l’àrab Abd al-Aziz ibn Musà s’apoderà de tota la vall de l’Ebre.
Aquesta raça va romandre als nostres territoris fins l’arribada de Ramon
Berenguer IV, que va ser el que acabà la reconquesta a les Terres de l’Ebre, en voltes de l’any 1148.

Els àrabs no només són coneguts pels seus grans regnats, sinó perquè amb ells ens arriben nous aliments, infraestructures, etc., que tenim i que utilitzem avui en dia. L’agricultura, el comerç i la cultura tingueren un gran desenvolupament, com per exemple la introducció dels cítrics, producte del qual ara en viu molta gent; també inventaren uns nous i millors sistemes de regadiu, i crearen una obra molt important, amb una gran utilitat, i que ara dona un tret distintiu al poble: l’Assut.

• Els Templers

Després de la reconquesta de Tortosa el 1148, els terrenys de Tivenys van passar a mans dels Templers, segons ho mostren dos documents trobats del 1158 i 1184. Els templers feren construir la Casa Convent, l’església, el cementiri, l’hospital i les dues torres d’aguait, una a l’antiga vila medieval de Som i l’altra dins el poble coneguda com la Torre dels Moros. No sabem el perquè del nom de la segona torre, però la cultura popular l’ha batejat així. Aquestes dos torres servien per comunicar tots els pobles des de la desembocadura de l’Ebre fins ben entrada la Terra Alta.

La “Torre de Som” és una fortificació formada per uns murs amb espitlleres, que formen un recinte petit i estret. Actualment està en runes, té una àmplia panoràmica de la vall de l’Ebre i l’Assut.

L’altra torre l’anomenem la “Torre dels Moros”, ja que va ser construïda en època morisca.

També, entre les obres fetes pels templers, trobem una construcció gòtica, l’antiga església de Sant Isidre, anomenada pels Tivenysans i Tivenys anes “Lo quartel”, ja que a la guerra civil es va fe servir com a casa de la guàrdia civil.

Els templers van donar un fort impuls a la recuperació de les hortes i les

terres de conreu. També van construir nous pous i van impulsar la indústria terrissera que ja existia, de la qual en parlaré més tard. La possessió de terres per part dels Templers es va acabar quan el rei Jaume II el Just els va decretar fora de la llei, sota les acusacions de bruixeria i actes de sodomia.

EDAT MODERNA

Els Reis Catòlics expulsaren els àrabs d’Espanya, i això tingué una repercussió a les nostres terres, ja que els àrabs s’havien integrat molt: eren més del 40% de la població i tenien noms cristians des de principis del segle XVI. Una de les raons per evitar la seva expulsió de les nostres terres, l’any 1610, fou la de que un 59,3% de matrimonis eren mixtes, amb un 100% a Tivenys.

L’alt índex de població morisca a Tivenys va provocar que la seva expulsió tingues greus conseqüències al poble, on hi va haver una reducció important de la població, i una reculada econòmica en l’agricultura i en la indústria terrissera.

EDAT CONTEMPORÀNIA

La guerra civil va portar a les nostres terres la Batalla de l’Ebre, la més
dura i prolongada de tota la guerra i que va ser decisiva per la desenllaç
final. Aquesta batalla es situa a les poblacions de Corbera d’Ebre, Miravet, etc., per això, Tivenys, no va patir tant les conseqüències com aquestes poblacions, però també es veié afectada. La gent es va haver de refugiar a les muntanyes i baixaven al poble en molt comptades ocasions, i sobretot durant la nit. L’església va perdre els antics retaules i imatges, i el poble va quedar devastat.

Durant la postguerra, moltes persones es van exiliar a França, on poc temps després, va començar la II Guerra Mundial. A partir del 1941 i 1942, molts dels catalans exiliats a França van ser detinguts pels alemanys i deportats a presons i camps de concentració. Trobem el cas d’un Tivenysa, Josep Esmel Cañadó, que va ser deportat al camp de concentració de Gusen i mai més en va tornar a sortir. Va morir el 7 de novembre de 1941.

En relació a la guerra Civil espanyola, trobem un monument al Parc Municipal de Tivenys en record dels caiguts durant la guerra.

 Creu del Parc en record als caiguts a la guerra.