La barraca és el nom que se li dona a la representació teatral de la vida de St. Antoni, patró dels animals. Més que la vida en general, l'obra de teatre escenifica la vida del sant a partir dels 20 anys, quan sentí la crida de Déu i decidí retirar-se a una cova de Tebes, popularment coneguda com una barraca, d'aquí el nom de l'obra. La barraca narra com, en la solitud, es temptat pel dimoni en diverses ocasions, ja sigui com un malalt per a que el sant el guarís, amb les temptacions d'una elegant dama, o amb la mateixa aparició de Lucífer, però St. Antoni va resistir. Una nit, tota la plèiade de dimonis el van assaltar mentre estava dormint, el van apallissas i li cremaren la barraca. La nit següent els dimonis tornaren, disposats a reobrir-li les ferides, però se'ls aparegueren els àngels, i els dimonis van marxar acovardits i no tornaren mai més.

Aquest acte es representa, aproximadament, cada 4 anys. Hi participen uns 30 actors i tot l'equip tècnic i artístic. A part de la representació en sí, abans de començar, es fa una rua pel poble anomenada publicata, amb l'actor que fa de St. Antoni dalt d'un burro i tota la tropa de dimonis i àngels darrere, a més de la gent que ho segueix. La rua es para a llocs claus del poble i allí es llegeix un vers en relació a algú, normalment és una crítica maquillada en paraules humorístiques.